26-06-2015

El tercer concert del cicle de Serenates a La Nau 2015 tornava a tindre com a protagonista les dones. No cal capgirar les coses per pretendre veure un acte reivindicatiu, que potser en tercer o quart... lloc, estaria una acció aprofitable i profitosa, sinó que la condició femenina anit era un tret definitori del repertori i per tant dels timbres participants i disponibles. La selecció de música coral de compositors del S XX i XXI va estar un encert absolut, a més, es va agrair la diversitat de les propostes des d’un postromanticisme, passant per l’experimentació i l’atonalisme, fins un folklorisme particularitzat o personalitzat. El cor compta amb una fiabilitat interpretativa que frega els llindars de l’excel·lència, entre altres connotacions, però, el treball de fons i conscienciós hi és al darrere, responsabilitat en tot moment de Mònica Perales, com a directora titular ‘d’A cau d’orella’, qui demostrà fermesa, control, seguretat tant per dirigir amb solvència els moments dificultosos, sia pel contrapunt sia pel ritme, com per controlar la part expressiva, dinàmiques, entrades i altres subtileses qualitatives.